A Així respira el meu verb, Hilda Virginia Pérez Rodríguez teixeix versos que respiren des de la ferida i l'esperança. La seva veu, nascuda a Veneçuela i viva a Espanya, es mou entre la memòria i la denúncia de l'estranyola, entre el dol i el desig, deixant que convisquin a la pàgina els ressons de les cultures originàries americanes amb els ritmes vibrants del slam poetry i lexperimentació contemporània. Aquí, la poesia es torna acte de resistència: anomena l'orfandat, les fronteres, l'amor que no va ser i la guarició que sí que es busca. Cada poema és un territori mestís i rebel, un espai on el verb s'afirma davant de l'oblit i del racisme, reclamant el dret a dir ia sentir-se en plenitud.