Quan em diuen intensa és un viatge poètic que travessa cossos, territoris i temps. Vicky Campoamor ens condueix des de l'illa de Cuba, on neix la primera mirada del món, fins a Galícia, terra on la migració es converteix en arrel i contradicció. Els seus versos, íntims i esmolats, no tenen por de nomenar les pèrdues ni celebrar les conquestes de una vida marcada per la (trans)migració: el desarrelament, les memòries que pesen i sostenen, l'idioma que s'expandeix, la identitat que es refà una vegada i una altra. 

En el seu «format rodó» -un recurs propi que abraça el retorn i la transformació, l'autora torna als llocs i afectes que va deixar, no para repetir-se, sinó per mirar-los amb una veu canviada, madura i rebel. Campoamor transforma allò anecdòtic en polític, allò personal en col·lectiu, recordant-nos que la migració no només creua geografies, sinó també pells, afectes i formes de entendre la vida. Aquesta obra és un mapa emocional d'anada i tornada, un acte de memòria i resistència, un cant a les dones que refan el seu món en plural.